Bar ca l’Eric

Poblenou, Barcelona | 2016

AUTORazorín del río arquitectura
CLIENTBar ca l'Eric
DATAJuliol de 2016
CATEGORIAInteriorisme, Reforma, Retail

Una nova llum al barri

A un local que coneixíem bé (com a veïns propers a la zona), i en el qual havíem arribat a veure fins a dos negocis diferents (un kebab i una bugaderia, sempre amb la mateixa distribució interior) i després de veure l’escàs i curt èxit de tots dos, que ens arribés l’encàrrec per construir un bar va suposar tot un repte i una gran responsabilitat.

D’entrada, perquè com a veïns, ens molestava l’escassa vida que havien generat aquestes activitats anteriors en un local que sempre havíem pensat que tenia moltes possibilitats (amplada de façana, edifici arquitectònicament interessant, lloc de pas entre Eixample i Poblenou-Vila Olímpica per carrer diagonal a la trama, molt de vianants …) i aquest encàrrec ens donava l’oportunitat de corregir aquesta mancança i, més enllà de complir amb unes expectatives concretes de cara al client, fer que aquest nou negoci en aquest petit local pogués generar vida, llum, activitat, moviment, en definitiva, el que creiem que una ciutat ha de produir en les plantes baixes dels seus edificis. És a dir, i encara que soni una mica pretensiós, però dins de les nostres possibilitats, projectar un petit tros de la nostra ciutat, millorant-lo.

Fer ciutat

És per això que, com a estratègia bàsica de projecte vam tenir molt clar que el local havia de projectar-se cap a fora i, contràriament al que passa en la majoria de bars de la zona, fer que l’activitat principal, “toqués” aquesta façana, donant molta importància al contacte amb l’exterior. Les fusteries, de ferro, van ser dissenyades amb aquesta voluntat, i són un fidel reflex de l’organització en plata; una part fixa, amb grans vidres on hi ha el menjador, la porta d’entrada, i dos grans finestres batents horitzontalment amb pistons hidràulics, que garanteixen aquesta comunicació directa client-cambrer. A més, es van projectar dues barres plegables que potencien encara més aquesta relació, i li afegeixen permanència temporal.

Es van retirar totes les particions interiors existents, i es va projectar una petita caixa on anirien els lavabos, que ens serviria per organitzar i separar volumètricament i formalment les dues parts principals del programa: la zona pública i la zona privada.

Materialitat: allò propi més fusta

Pel que fa a la materialitat, es va treballar amb el propi material existent en el perímetre del local, el gero, que vam optar per deixar vist i pintat de color blanc, seguint aquesta voluntat de transparència i de no tenir res a amagar (així com la zona de treball queda molt exposada i obliga a la neteja i l’ordre). Aquest gero es va col·locar de cant per construir una barra paral·lela a una de les parets perimetrals, i serveix per afavorir el retorn de l’aire condicionat.

L’altre material protagonista del projecte és la fusta, que serveix per a la formalització de totes les barres, taules, prestatgeries, envans de lavabos i portes interiors. A més, tot el fals sostre que ens separa visualment la zona de treball de la zona pública és també de la mateixa fusta.

Cal assenyalar, a més, que aquesta fusta, tricapa de pi de diferents seccions, està certificada PEFC, i ens garanteix que aquesta prové de boscos protegits i gestionats de manera responsable.